El mètode Pilates, o simplement Pilates, és un sistema d’entrenament físic i mental creat a principis del segle XX per l’alemany Joseph Hubertus Pilates, qui el va idear basant-se en el seu coneixement de diferents especialitats com a gimnàstica, traumatologia, ballet o ioga, unint el dinamisme i la força muscular amb el control mental, la respiració i la relaxació.

En els seus principis va ser anomenat pel propi Pilates Contrología (Contrology), pel fet que recalca l’ús de la ment per a controlar el cos, però buscant l’equilibri i la unitat entre tots dos. El mètode se centra en el desenvolupament dels músculs interns per a mantenir l’equilibri corporal i donar estabilitat i fermesa a la columna vertebral, per la qual cosa és molt usat com a teràpia en rehabilitació i per a, per exemple, prevenir i curar el dolor d’esquena. Es practica a tot el món i te cada cada vegada major popularitat al fet que és practicat per personatges famosos del món de la música, el cinema, la dansa o l’esport.

Joseph Pilates va ser un nen malaltís, la qual cosa li va portar a estudiar el cos humà i la manera d’enfortir-lo mitjançant l’exercici. D’aquesta manera, amb el temps va arribar a ser un gran atleta. Va ser a Anglaterra on començaria a desenvolupar el seu mètode en ser internat durant la Primera Guerra Mundial, a causa de la seva nacionalitat alemanya, en un camp de concentració. Treballant com a infermer, va desenvolupar una metodologia per a millorar l’estat de salut d’altres interns mitjançant l’exercici. Per als més febles i malalts va muntar sobre els llits un sistema de corrioles i cordes per a exercitar els músculs, la qual cosa va ser l’origen d’algunes de les posteriors màquines per ell ideades (reformer, trapezi, cadira i barril). Amb el temps desenvoluparia un gran nombre d’exercicis per a ser realitzats en elles, així com uns altres per a ser practicats simplement en el sòl, sobre un matalàs.

En 1923 es va traslladar als Estats Units i va muntar a Manhattan, al costat de la seva esposa Clara, un estudi per a ensenyar el seu mètode. Aviat es va fer popular entre coreògrafs i ballarins, les lesions derivades dels quals de l’entrenament intensiu els obligaven a passar llargs períodes de recuperació i inactivitat.
Va escriure dos llibres. En el primer La teva salut: Un sistema correctiu d’exercici que revoluciona el camp de l’Educació Física (Your Health: A Corrective System of Exercising That Revolutionizes the Entire Field of Physical Education), de 1934, exposava les seves teories i filosofia sobre salut, higiene i exercici físic. El segon, Retorn a la vida a través de la contrología (Return to Life through Contrology), de 1945, és un manual pràctic amb 34 exercicis bàsics, perquè els seus potencials clients provessin a la seva casa, sense necessitat dels aparells, que el mètode realment funcionava.

Després de la seva mort en 1967, la seva esposa Clara es va fer càrrec de l’estudi fins a la seva defunció deu anys després, encara que durant tot aquest temps va ser dirigit per una de les alumnes de Joseph, Romana Kryzanowska. Pilates no va formar expressament professors del seu mètode, però diversos alumnes van obrir centres per a ensenyar la seva pràctica i dues de les primeres, Lolita San Miguel i Kathy Grant van ser oficialment certificats per ell, sota els auspicis de la Universitat de Nova York, per a ensenyar-lo. Juntament amb Ron Fletcher, que va fundar un estudi Pilates en Beverly Hills en 1970 que seria l’origen del reconeixement del mètode entre els actors de Hollywood, i la psicoanalista Mary Bowen, que va obrir el seu estudi en 1975, són denominats “els majors” (the elder), per l’organització a la qual pertanyen, la Pilates Method Alliance. El terme fa referència a aquells que van estudiar directament amb Pilates. També són considerades elders, encara que no pertanyin a aquesta organització, Romana Kryzanowska i Mary Pilates, neboda de Joseph Pilates.

Altres professors, alumnes directes de Pilates o de segona generació, que han contribuït a l’expansió del mètode per tot el món són, per exemple, la ballarina Eve Gentry, que ja al començament dels anys seixanta ensenyava el mètode en la Universitat de Nova York i que posteriorment va obrir el seu propi estudi en Santa Fe, Nou Mèxic; el ballarí Bruce King, que va obrir un estudi a Nova York a mitjans dels setanta, o Carola Trier, l’única dels alumnes de Pilates que va obrir un estudi en vida d’aquest i amb la seva aprovació.

Amb el pas dels anys, el pilates ha evolucionat, creant-se noves màquines, aparells de suport i formes de realitzar-ho, encara que l’essència es mantingui en tots ells. També s’han creat altres sistemes que combinen el pilates original amb diferents disciplines, com el yogalates, creat per Louise Solomon, que barreja ioga amb pilates; el yogilates; o el pilates amb chi, que incorpora al mètode el concepte del qi (chi) o energia vital, propi de la medicina xinesa tradicional.

També alguns punts originals que es podrien considerar bàsics han estat modificats. Per exemple, en els exercicis en els quals es dóna suport a l’esquena amb el terra, Pilates afirmava que aquella havia d’estar plana, en total contacte amb el terra, mentre que avui dia es considera que l’apropiat és respectar la seva curvatura natural, la lordosis lumbar. També ha variat la posició de colzes i genolls, que ell recomanava estirar completament fins a bloquejar-les, cosa que actualment no es fa.

No obstant això, la filosofia essencial del mètode és cada vegada més influent en tot tipus d’esports i entrenaments i són molts els esportistes, ballarins o entrenadors que incorporen els seus principis als seus entrenaments encara que no segueixin estrictament el mètode.
De fet, Pilates afirmava que aquests principis havien d’incorporar-se a tota la nostra activitat diària fins que acabessin convertint-se en una cosa natural i inconscient.

Un dels problemes sorgits amb l’expansió del pilates és la necessitat de trobar bons professors que puguin certificar el seu coneixement del mètode. Així, han sorgit diverses associacions d’àmbit internacional per a protegir la correcta transmissió del que consideren el mètode Pilates original i preservar els seus principis, com la Pilates Method Alliance.

L’any 2000, després d’un procés legal que va durar quatre anys i que va enfrontar a Sean Gallagher, que havia registrat la marca “Pilates”, amb Ken Endelman i Balanced Bodi Inc., el terme va ser considerat com un nom genèric per a un tipus d’exercici, com a ioga o karate. Això va tenir, per a bé o per a mal, una important repercussió, ja que des de llavors el terme pot ser usat per qualsevol que ho desitgi, ja que no existeix una certificació oficial com a professor del mètode.